Publicat a El Periódico de Catalunya el dimecres 20/05/2009L’‘spam’ no solament molesta, sinó que al generar diòxid de carboni influeix negativament en la salutUMBERTO Eco
Una investigació de la companyia McAfee, de la qual han parlat tots els diaris, ha arribat a la conclusió que el fenomen de l’
spam, és a dir, dels missatges no desitjats que ens arriben a través del correu electrònic, produeix un consum d’energia enorme. Un sol missatge genera 0,3 grams de diòxid de carboni, equivalent a les emissions d’un cotxe que recorre un metre de carretera. Sembla que tot els
spams en circulació consumeixen 33.000 milions de quilowatts per hora d’energia cada any, cosa que equivaldria al que consumeixen tres milions de cotxes o dos milions i mig de cases. D’això es deriva un efecte hivernacle de 17 milions de tones d’anhídrid carbònic. Ometo altres detalls tècnics i em limito a observar que l’
spam, per tant, no es limita a ser una molèstia i sovint una forma de robar-nos informació, sinó que influeix negativament en la nostra salut.
Segons sembla, cap autoritat del món és capaç de reduir l’
spam, ni tampoc els filtres que alguns de nosaltres tenim activats serveixen de gran cosa: molts missatges no desitjats passen a través de les seves malles i sembla que el malbarament d’energia més gran consisteix precisament a obrir-los o eliminar-los manualment.
Són coses que et fan molta ràbia i un comença a pensar com pot defensar-se’ns per si sol. Com que no se m’acut res de millor, m’entren ganes de venjar-me’n. M’ha vingut al cap una idea, i naturalment espero que centenars d’experts em contestin demostrant-me que és del tot irrealitzable o perjudicial, i precisament per això els aviso que llançaré a les escombraries aquelles cartes (perquè les consideraré
spam), ja que únicament pretenc llançar una provocació.
Bé: ara dividim els que ens envien missatges no desitjats entre pesats industrials i pesats artesanals. M’imagino que els pesats industrials deuen tenir molts mitjans per neutralitzar la meva protesta, però en canvi hi ha milers de pesats artesanals, com els que en una llengua bastant incerta ens comuniquen que hem guanyat un premi i ens demanen les nostres dades, o bé el malai que ha rebut una herència enorme que per algun motiu no pot cobrar i per això ens demana que hi participem al cinquanta per cent per fer-la efectiva, evidentment enviant una certa suma com a garantia, etcètera, etcètera.
Els pesats artesanals potser ni tan sols tenen banda ampla i no sé si a vostès els ha passat alguna vegada que algun sonat els ha enviat tot un volum de 600 pàgines, amb fotografies en color incloses, mentre no eren a casa seva amb la seva bonica banda ampla sinó en un hotel o una casa de camp, amb el resultat que, per descarregar tanta porqueria, l’ordinador es quedava bloquejat durant almenys una hora.
Ara, a aquest tipus de pesats se’ls pot contestar adjuntant-los la Bíblia de Jerusalem. La poden trobar en italià al lloc http://www.liberliber.it/biblioteca/b/bibbia/index.htm, i tal com els arriba té 1.226 pàgines i pesa 11.574 Kb. Ara bé, si en dos segons li canviem el format a doble espai i a cos 20, s’arriba de seguida a 6.556 pàgines i a més de 14.000 Kb. No està malament: si tenen banda ampla, surt en pocs minuts, i si no, podrien fer que l’ordinador treballi de nit. Si el que ho rep no té banda ampla, alguna dificultat tindrà. I si després no fos jo l’únic que l’hi enviés sinó que centenars d’usuaris fessin el mateix, el desgraciat es quedaria pràcticament immobilitzat.
Ja sé que al fer-ho contribuiria a augmentar la contaminació. Ara que si, per casualitat, al cap d’unes quantes setmanes aquesta resposta convencés una certa quantitat de pesats per desistir, al final el preu energètic pagat seria inferior al guany final. I a més a més,
pereat mundus, el plaer de la venjança no suporta sòrdids càlculs.
Naturalment, sense gaire esforç, el pla es podria millorar. El facsímil de l’edició deL 1552 de la
Retòrica i la
Poètica d’
Aristòtil, n format PDF, té més de 37.000 Kb i les mateixes dimensions té la
Summa Theologica en edició bilingüe. L’
Anatomy of Melancholy de
Burton en PDF arriba a 32.000 Kb;
Els misteris de París, de
Suè en edició francesa, ell solet, a 76.871 Kb, gairebé sis vegades la Bíblia. Si a més a més vostès tenen una màquina eficient i la posen a treballar de nit, poden enviar tots els textos que he citat, junts.
Resumint, que també una organització industrial que veiés arribar alguns milers de Bíblies o d’
Els misteris de París s’ho podria pensar dues vegades. Preciso, a més a més, que per veure quant de temps es necessitava, la primera Bíblia me la vaig enviar a la meva adreça. No aconseguia trobar-la a la safata d’entrada i em vaig adonar que algun sistema de filtres me l’havia enviat automàticament als elements eliminats. Però crec que el temps de descàrrega va ser el mateix i, per tant, la molèstia per al destinatari, igual de consistent.
* Escriptor.
© 2009 Umberto Eco. Distribuït per The New York Times Syndicate.
Diumenge passat vaig tenir una agradable sorpresa quan vaig anar al Punt Blau a portar tot de coses que tenia per casa i que s'havien de reciclar.
